Ser Veïna
Dijous, 19 de març de 2020. 8:30
Quan els temps eren normals, molts miràvem "La que se avecina", una sèrie que fins i tot alumnes meus adolescents, de barris populars de Barcelona, qualificaven de teleporqueria.
Des de la contraportada del còmic Tío Vivo, la "13, Rue del Percebe" fins ara, en aquest temps de confinament, no he copsat la importància real i palpable de tenir veïns, bons veïns.
Jo em mirava el còmic de la "13, Rue del Percebe", amb molt d'interès, esclar, de petita vivia en un bloc de pisos al Paral·lel de Barcelona, a la banda de Sant Antoni, i sabia de primera mà que era allò de tenir veïns.
Haig de dir que en tots els pisos on he viscut, a Barcelona i a Premià, sempre he gaudit de magnífics veïns. Amb uns quants en conservo la comunicació, telemàtica o presencial. Uff...que fàcil és escriure presencial i què difícil es viu això actualment...
Per a mi, un bon veí o veïna, és del millor que et pot passar a la vida. Està allà sempre que ho necessites i tu fas el mateix per a ell. És una relació mútua meravellosa.
Aquests dies de confinament, te n'adones de la importància de tenir bon veïnatge. Alguns fins i tot canten i comparteixen música plegats. D'altres aplaudeixen els bons professionals essencials que ens cuiden amb la seva feina en aquesta crisis de la COVID-19, provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. D'altres fan sonar cassoles en contra d'una monarquia que fa aigües per totes bandes.
I jo, ahir, vaig petar la xerrada al capvespre. Amb el meu potencial de veu, com el que utilitzem els professors en moments quotidians -on és ara la quotidianeïtat?-, de fet la meva veïna també ho és de professora...i música. Des de la terrassa, on les flors treuen el cap d'una incipient primavera, també amb el veí de davant, que recull la roba de la humitat del capvespre.
Gaudeix dels veïns aquests dies.
Ajuda als més grans i distreu als petits.
Tots som una comunitat que té un futur que donarà fruit abundós.
Sigues Veïna.
Susanna Martinez
Quan els temps eren normals, molts miràvem "La que se avecina", una sèrie que fins i tot alumnes meus adolescents, de barris populars de Barcelona, qualificaven de teleporqueria.
Des de la contraportada del còmic Tío Vivo, la "13, Rue del Percebe" fins ara, en aquest temps de confinament, no he copsat la importància real i palpable de tenir veïns, bons veïns.
Jo em mirava el còmic de la "13, Rue del Percebe", amb molt d'interès, esclar, de petita vivia en un bloc de pisos al Paral·lel de Barcelona, a la banda de Sant Antoni, i sabia de primera mà que era allò de tenir veïns.
Haig de dir que en tots els pisos on he viscut, a Barcelona i a Premià, sempre he gaudit de magnífics veïns. Amb uns quants en conservo la comunicació, telemàtica o presencial. Uff...que fàcil és escriure presencial i què difícil es viu això actualment...
Per a mi, un bon veí o veïna, és del millor que et pot passar a la vida. Està allà sempre que ho necessites i tu fas el mateix per a ell. És una relació mútua meravellosa.
Aquests dies de confinament, te n'adones de la importància de tenir bon veïnatge. Alguns fins i tot canten i comparteixen música plegats. D'altres aplaudeixen els bons professionals essencials que ens cuiden amb la seva feina en aquesta crisis de la COVID-19, provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. D'altres fan sonar cassoles en contra d'una monarquia que fa aigües per totes bandes.
I jo, ahir, vaig petar la xerrada al capvespre. Amb el meu potencial de veu, com el que utilitzem els professors en moments quotidians -on és ara la quotidianeïtat?-, de fet la meva veïna també ho és de professora...i música. Des de la terrassa, on les flors treuen el cap d'una incipient primavera, també amb el veí de davant, que recull la roba de la humitat del capvespre.
Gaudeix dels veïns aquests dies.
Ajuda als més grans i distreu als petits.
Tots som una comunitat que té un futur que donarà fruit abundós.
Sigues Veïna.
Susanna Martinez
Comments
Post a Comment